divendres, 10 de juny del 2011
dimarts, 1 de març del 2011
El llibre que jo recomano.
Recomana’m un llibre!
El llibre que jo recomano és:
El títol del llibre és“Emily the Strange Los días perdidos”.
L’autor es diu Rob Roger. El llibre es va publicar al 2009 per l’editorial SM.
Aquest llibre tracta sobre una noia que es diu Emily i està perduda a una ciutat amb quatre gats, però, com té amnèsia no sap on està ni com és diu.
El llibre el vaig conèixer perquè la Paola el tenia i em va cridar l’atenció la portada i el que ella em va explicar sobre la història i me’l vaig comprar.
A mi el llibre m’ha encantat i ara és el meu preferit. També hi ha uns altres dos llibres que continuen la història, encara que un el tinc però encara no l’he acabat. A més hi ha còmics també de l’Emily. Les seves històries són molt divertides.
Jo li recomano aquest llibre a la gent que li agradin les aventures estranyes.
divendres, 25 de febrer del 2011
Cronica: excursió de socials.
Excursió de socials: Ruta medieval.
El dia 1 de febrer, vam anar a una sortida de socials a Barcelona. Vam anar tots els alumnes de 2n encara que anàvem en diferents grups. Nosaltres, els de 2A vam anar amb uns quants de 2D per fer els grups més grans.
Vam sortir de l’institut i vam anar al metro. Allà vam agafar la línia lila fins Passeig de Gràcia on vam baixar.
Quan ja estàvem al carrer la professora Dolors ens va dir que anéssim apuntant les coses importants del carrer on passaríem que era el passeig de Gràcia, un carrer ample que arriba fins a la plaça Catalunya.
Allà la professora ens va dir que esmorzéssim ja que desprès no tindríem temps. Mentre esmorzàvem tots rèiem perquè ens ho passàvem bé amb els coloms espantant-los o tirant-los una mica de pa i que vinguessin tots a per ell.
Desprès vam continuar caminant i vam anar pel carrer de Portal de l’Àngel i vam anar apuntant com eren els carrers que hi sortien, eren molt més estrets, foscos i curts que el del Portal de l’Àngel. També la professora ens va presentar a la seva filla, la Mariona que sabia molt d’història i ens explicaria coses sobre el que veiéssim.
Vam arribar a la catedral de Sant Jaume en la que, al pati, hi havien oques molt boniques i fonts de desitjos en les que molts dels nois van intentar agafar diners però molts pocs van poder agafar-ne perquè no ens donava temps i ens havíem d’anar ràpid.
Vam entrar a la catedral i vam donar la volta mirant tot el que hi havia. Després vam sortir i vam continuar caminant.
Vam arribar a una muralla de Barcelona on la Mariona ens va explicar per a què servia i també ens va ensenyar l’art gòtic català, que era molt diferent de l’europeu.
Desprès vam arribar al museu i la Núria, la nostra guia, ens explicava el que hi havia al museu i també la història de Barcelona amb maquetes.
Abans de sortir del museu alguns dels companys van anar al lavabo perquè tots no hi podíem anar i com que tot i així eren molts i hi havia cua van tardar una mica, mentre els altres esperaven fora del museu mirant un jardí que hi havia o jugant.
Vam continuar caminant per un carrer on hi havia palaus petits on vivien abans els més rics i ara es podien visitar. Vam haver d’ entrar en un perquè els que no hi havia anat al lavabo necessitaven anar i vam parar per anar-hi. Desprès vam continuar caminant fins arribar al metro i vam agafar la línia lila i tots menys els que anàvem al Pere de Tera, que vivim per dalt de l’institut, van baixar a Sant Adrià però nosaltres vam baixar a Gorg i vam fer el transbord a la línia blava, la L10. En aquest metro ens ho vam passar mot bé perquè com anava sense conductor ens volíem posar al principi per veure per on passàvem, però, sense donar-nos compte ens vam pujar al metro al final de tot i com nosaltres volíem anar al principi vam anar de puta a punta del metro fins arribar-hi.
Quan ja vam arribar a Llefià vam baixar i ens vam anar a casa. Jo vaig arribar a casa més tard de lo normal: a les 14:40.
Va ser una excursió molt cansada perquè vam caminar molt però a la vegada va ser divertida.
dilluns, 24 de gener del 2011
El racó preferit del meu cos.
El racó preferit del meu cos: el meu colze.
A vegades no fem cas als colzes, són molt importants per poder fer algunes coses i a vegades reben cops, però tot i així no els donem gaire importància. Jo sempre, des de petita, els he tingut molt en compte perquè la meva mare sempre em deia que el doblegava molt cap al darrere. Ara ja no el doblego tant com abans però de totes maneres per a mi segueixen sent una part important perquè des de petita m’ha cridat l’atenció.
dijous, 13 de gener del 2011
El meu nom.
El meu nom Valeria.
El meu nom és Valeria. Aquest nom me’l va posar la meva mare perquè de jove el va escoltar i li va agradar molt.
Jo no em canviaria el nom perquè el que tinc m’agrada i a més si me’l canviés potser de vegades m’equivocaria al dir-lo.
divendres, 26 de novembre del 2010
Els 10 moments de felicitat.
1.Estic nerviosa i el professor o professora diu: Valeria Zurita ha tret un notable (o en alguns casos excel·lent).
2.Arribo a casa cansada de l'institut i començo a olorar pizza, la meva mare m'ha fet el meu menjar preferit.
3.Quedo amb les meves amigues i ens expliquem coses i riem i ens ho passem d'allò més bé.
4.Un dissabte per la tarda, estic avorrida i la meva mare em crida i em diu que puc convidar a alguna amiga meva a dormir.
5.Un dia fred d'hivern, inesperadament comença a nevar i tots ens posem molt contents, jo vaig amb les meves amigues a la neu.
6. És el meu aniversari, espero un regal que m'agradaria moltíssim tenir-lo i a l’obrir un dels regals trobo el meu regal desitjat.
7. Tots estem nerviosos, ja estem amb la classe preparada per al control, i de cop per a la porta entra un professor de guàrdia. El professor amb qui teníem l’examen no ha vingut.
8.Hi ha un examen de matemàtiques i quan el professor ja ha repartit els exàmens diu: es pot utilitzar la calculadora.
9.Entra el professor o professora a la classe i ens diu: treieu l’ordinador que avui treballarem amb el llibre digital.
10.És l’hora de educació física i el professor ens diu: avui farem lliure i podeu agafar material (com pilotes, xanques, raquetes...)